Aquest passat
diumenge 18 d’octubre del 2015, Papiol es va omplir de guerreres i guerrers per
lluitar contra el crono a la 2a edició de la mitja del Castell, amb un nou
recorregut més llarg i més dur, passant a ser de 23,600 km -amb 1.100 mts de
desnivell positiu- i organitzada pels papiolencs Pedro ,Tato i el seu company David, amb la inestimable
col·laboració d’un gran nombre de voluntaris.
Per tal
d’aconseguir aquest desnivell i nou recorregut es va aprofitar al màxim els
corriols més amagats i vertiginosos del Parc de Collserola, aconseguint com a
resultat una cursa dura i tècnica la qual va posar a prova a tots i cada un
dels participants.
Va ser un dia
ennuvolat i amb una temperatura força fresca, ideal per a poder córrer
còmodament després de les temperatures extremes de calor que em passat aquests
últims mesos.
Com no podia ser
d’altra manera l’equip CEM Papiol va participar-hi en massa, en una cursa que ha
aconseguit en només dues edicions fer-se un nom en el panorama català i
aconseguint arribar a la seva capacitat màxima d’inscrits, 500!!! Increïble!!
Els guerrers i
guerreres de l’equip van ser:
Cinta Pérez, Joan
Santacana, Jordi Segura, Mónica Lozano, Albert Sanchez, Sandra Caraballo, Paco
Santacana, Manuel del Rosal, Miguel Martin, Dani Cubillo, Mireia García,
Joaquin Ceron, Joan Bosch, Joan Rius, Pau Rodrigo, David Villalba i Joan Casadesús.
També van
participar altres papiolencs: Raúl Estrella, Jordi Domènech i German, Albert
Gené i segurament algú més que ens deixem.
Amb sortida
“apretadeta” (degut a la gran quantitat d’inscrits) a l’emblemàtica plaça del
Castell amb unes vistes fantàstiques, els primers kilòmetres van ser
vertiginosos a través dels carrers del Papiol per tal d’obrir la cua de
corredors i així evitar qualsevol embús, on es podia veure com els corredors i
corredores més ràpids anaven agafant posicions. Posteriorment va ser un continu
puja baixa trencacames per corriols i camins, passant per la frondosa Rierada,
un goig per la vista i relax previ pel patiment del què ens vindria a
posteriori amb la pujada pel “tub” i bestial baixada pel corriol paral·lel, per
després seguir per un altre el qual fins fa poc havia estat completament ple de
troncs caiguts i gràcies a la organització el van aconseguir recuperar. Vam
seguir per les rampes del contratub
igual de bèstia que el primer, fins aconseguir arribar a més pistes i corriols
més ràpids, passant a prop de Cant Montmany i arribant després d’una nova pujada
forta fins la Salut on teníem el Puigmadrona a tocar, però no! Encara ens quedaven
uns quants kilòmetres els quals van ser tot un desafiament mental i físic,
havent de fer un gran bucle a la muntanya, a més molt corredor, el qual ens va
portar fins a la part més baixa de l’últim corriol de pujada a la part
posterior del Puigmadrona, la última atacada!! Ja ho teníem!! Aconseguint
arribar a dalt amb falta d’oxigen als pulmons varem emprendre la rapidíssima
baixada aquesta vegada sí! Cap al poble!!! Passant pels nostres coneguts
corriols, el de la torre elèctrica, del garriga, on estem segurs que la majoria
de l’equip van baixar cagant llets, fins arribar a les mítiques Escletxes per
on ens vam desviar, punt obligatori de passada ja que s’han d’ensenyar els
punts pintorescos del poble a tothom de fora, i fent ja l’últim kilòmetre fins
a arribar a la última i més dura pujada, la del final!!!! La qual es va agafar
amb la bateria de reserva d’energia , amb patiment i alegria, fins arribar al
FINAL. I de forma miraculosa, quan arribes... tots els dolors, tot el
cansament, se’n van, donant pas a una satisfacció tant gran que adorm la resta
de sensacions negatives que hagis pogut tenir al cos, si és que n’has tingut.
La cirereta al
pastís va ser per la esperada i emotiva arribada de’n Dani Nafría, el primer català i segon a l’estat
Espanyol i a Europa que participa en carreres de muntanya amb una pròtesi de
cama. Això demostra que els límits, la
superació i la victòria no depenen de la carrera o la resta de corredors, si no
d’un mateix.
Respecte a la
cursa, una cursa ben parida, feta amb carinyo i amb un recorregut molt ben
pensat per aprofitar el màxim de corriol i desnivell, molt ben senyalitzada
sense cap possibilitat de perdre’s, avituallaments molt ben assortits i
col·locats en els punts ideals per no haver de portar res a sobre si no es vol.
Voluntaris... sense paraules. Nosaltres
que som del poble tenim la excusa de que coneixíem a la majoria i ens varem
sentir totalment recolzats i animats per tots i cada un d’ells, però mirant-ho
des de fora hem de dir amb la boca plena que van animar i atendre
excel·lentment a tots els participants, deixant marca de tot un poble unificat;
aconseguint ser aproximadament 150 voluntaris i voluntàries.
La organització va pensar en tots
els detalls tant pels infants, dutxes, aparcament, com un bon assortit a l’avituallament de
meta i sobretot un bon pac de regals a la bossa del corredor, fet que es va
agrair molt. A més de la bonissima paella del final.
Un altre detall que
ens va agradar molt va ser la aportació de 1 euro per inscripció a Càritas de
Papiol, aconseguint finalment 500 euros (foto principal).
Els corredors i
corredores de l’equip van lluitar fins al final, alguns van aconseguir els seus
objectius consolidant la seva evolució, d’altres van patir de valent per
rampes, “pàjares”, un mal dia... d’altres van anar a gaudir al màxim sent
aquest l’objectiu... En resum un molt bon dia de cursa i festa, amb una
boníssima paella com a premi, sortint de l’habitual botifarra. I amb una entrega de premis amb un pòdium
natural a la roca del Castell, agraint que comencés una vegada arribat l’últim
corredor.
Els corredors de
l’equip que van pujar al podi van ser: Joan Casadesús (2:03h) i Sandra
Caraballo (2:44h)com a 1ers locals i Mireia García (2:31h)com a 1a sènior.
Enhorabona!
No obstant tots
tenen el seu mèrit:
En Joan Casadesús
ha demostrat ser un gran estratega i un gran corredor, com sempre hem vist a
totes les curses, deixant clar la seva posició i coneixement del recorregut
d’on entrena i viu, aconseguint quedar en una molt bona posició general, 16è.
En David
Villalba (2:08h) i en Pau Rodrigo(2:18h) van fer una excel·lent actuació
posicionant-se com a 2on i 3er local. Cal tenir en compte la gran evolució d’en
David envers les curses de muntanya en molt poc temps demostrant ser un gran
corredor i la gran capacitat d’un dels benjamins de l’equip, en Pau, el qual si
explotés més les seves qualitats arribaria molt lluny.
Seguint per ordre em de treure’ns el barret
davant de dos dels corredors més nous de l’equip, en Joan Rius (2:24h) i
en Joan Bosch (2:29h), i un tercer ja conegut però que fins ara el seu ha
sigut la bici i sense pràcticament entrenar ha fet un temps fantàstic, en Joaquin
Ceron (2:31h), tots tres han demostrat ser en molt poc temps dos corredors
excel·lents essent la revelació de l’equip!
De ben a prop i amb
molt poca diferència entre ells,van arribar Mireia García, Dani
Cubillo (2:31h), Miguel Martin (2:32h) i Manuel del Rosal
(2:32h). Dani va fer una cursa molt intel·ligent, guardant i mantenint el ritme
en tot moment, aconseguint arribar a meta amb les energies necessàries. En
Miguel Martín, corredor novell també de l’equip va ser el quart corredor
revelació demostrant les seves grans capacitats com a corredor de muntanya. En
Manu va fer una fantàstica cursa amb un molt bon ritme, fins que van aparèixer
les temudes rampes als bessons, les quals el van fer patir de valent
obligant-lo a lluitar contra el seu propi cos fins arribar a meta.
Pocs minuts després
va arribar en Paco Santacana (2:37h) i l’Emilio Lorenzo (no surt
temps a la classificació..), ambdós van començar fortíssims i van anar guanyant
posicions durant la cursa, no obstant, la vida a vegades ens demostra que no
sempre estem en el mateix pic de forma, i desgraciadament aquest dia els va
tocar a ells, de forma inesperada la seva energia es va reduir donant pas a
males sensacions i obligant-los, igual que el Manu a lluitar fins al final,
contra el seu cos, contra les seves sensacions per al final demostrar que “els
límits els posen ells”.
En Marc Cuxart,
va començar també la cursa fins que cap al kilòmetre 8 una forta torçada al
turmell el va deixar fora de lloc, va intentar aguantar com va poder, però el
seu turmell no el va deixar. El proper
any serà el bo Marc!
Uns minuts més tard
va arribar la Sandra Caraballo (2:44h) amb un somriure d’orella a orella
i demostrant com la cursa va ser una total festa per a ella, parant-se fins i
tot a fer-se fotos!!! No té remei, deixant ben clar que si algun dia acaba de
sortir la seva vena competitiva ens haurem de preparar tota la resta...
Tot seguit va
arribar l’Albert Sanchez (2:50h) consolidat corredor de muntanya des de
fa un any, i l’altre benjamí de l’equip, va començar la cursa en una molt bona
posició anant en el grup del Manu, Mireia, Emilio... no obstant, la
explosivitat de l’inici li va passar factura obligant-lo a reduir la velocitat
fins trobar-se còmode i així poder completar perfectament tot el recorregut.
Poc a poc i amb bona lletra Albert!.
Mónica Lozano (2:56h), va fer la seva cursa, d’una forma molt intel·ligent, al seu
ritme, gaudint cada moment, arribant amb energies de sobres i trigant només 3
minuts més que a l’edició anterior, tenint en compte que aquesta es més llarga
i més dura ha sigut un molt bon resultat. Enhorabona!
I per finalitzar
van arribar en Jordi Segura (3:00h) pel qual va ser la seva primera
mitja de muntanya, va començar amb la incertesa del què li vindria per davant i
poc a poc va descobrir com de còmode es trobava en aquella distància, podent
gaudir de l’ambient, del paisatge, de la cursa, i arribant amb energies de
sobres a l’últim atac al Puigmadrona. En Joan Santacana (3:02 h) va fer
també la seva pròpia cursa, pas a pas, gaudint, somrient també a cada foto, i
arribant sencer i contentíssim a meta, molt bé Joan!!
I per últim i amb
un reconeixement especial, la Cinta Perez (3:09h), excel·lent corredora
d’asfalt va voler unir-se a la lluita de l’equip tot i ser conscient que havia
de lluitar contra un recorregut el qual no el té tant per la mà, no només ho va
fer si no que ho va fer més que bé, va guanyar (va guanyar-se a ella mateixa i
al patiment).
